Poeta del mes - Joan Oliver (Pere Quart)

Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986) és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.

Neix l'any 1899 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarà l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L'any 1919 formà el Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista.

 

PREGÀRIA DE GENER

(Ritu occidental)

 Sou els Tres,

sou els Tres Viatjants de Comerç.

El Ros, xampany i capones del Prat.

El Negre, perles i abrics de astracán.

El Blanc, cotxes cromados i artefactes.

Salveu a la Cristiandat de l'Infern amb magre balanç!

M'agrada aquesta pregària de gener, de Joan Oliver perquè la trobo gràciosa, ja que compara els tres reis amb coses que si assemblen al seu color d pell i cabell.

Em recorda al nadal. Em fa reviure records de quan era petita, i els meus pares em portaven emocionada a veure els tres reis, també em recorda a quan em sentava a les seves faldilles per donar-lis la carta i ells em responien amb dolços i somriures. Fa reviure l'infantesa.

 

LLETANIA

Per als nens

 mentides.

 Per a l'amor

 mentides.

 Per als amics

 mentides.

 Per als clients

 mentides.

 Mentides grosses o fines,

fermes o tendres

-juraments, petons-;

 vives -com sang fresca-;

sàvies, agraïdes.

 Trolas i faules.

Mitges mentides.

 I mentides històriques

que avui atribuïm als mentiders besavis.

 Mentides literàries

 -en cada vers, dues mentides-.

 Mentides metafísiques

-l'ésser i el temps rediez !-.

 Mentides tècniques,

científiques: xifres que es tornen màquines

i màquines que menteixen com llegendes boges.

I mentides de fe,

 que són la trista gran misericòrdia del cel per als sufrientes

 i miserables de la terra; altes mentides fabuloses que un dia,

 no sigues com, diuen, seran certeses

(gràcies, Senyor, a la bestreta, a compte sense garanties,

 per si així anés.

 Amén, amén, Senyor!

 Senyor, escoltes el crit?

He elegit aquest poema perque penso que retracta molt bé la vida actual. Tot és com una mentida. Tots diem mentides. Tot és una gran mentida. Poden ser mentides grosses, petites, dolentes o piadoses, però són mentides. Ens costa arrivar a la veritat, però si arrivem, a vegades utilitzem mentides per trobar-la o simplement quan trobem aquesta veritat, la tapem amb mentides perque ningú més pugui arrivar-hi. Ens parla del nens, que part de la seva infantesa viuen enganyats; mentides a l'amor, que a vegades l'amor és una gran mentida; mentides als amics, oi que mai els em dit una mentida? oi que mai ens han mentit?; mentides als clients, als quals els pobres viuen més enganyat que no pas una altra cosa.

Per això m'agrada, perque diu exactament com mentim, i el tipus de mentides que podem arrivar a dir.