Poeta del mes - Miquel Martí i Pol

Una mica de biografia...

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Bcn) el 1.929. També ha escrit prosa i ha realitzat traduccions. Als 14 anys va començar a treballar en el despatx d'una empresa téxtil, però el 1.973 ho va deixar a causa d'una esclerosis múltiple.

LES QUATRE ESTACIONS
 

PRIMAVERA 

Heus ací: 
Una oreneta, 
la primera, 
ha arribat al poble. 

I l'home que treballa al camp, 
i la noia que passa pel pont, 
i el vell que seu en un marge, fora vila, 
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques 
tenen la sort de veure una mica de cel 
han sabut la notícia. 

L'oreneta ha volat, 
una mica indecisa, 
ran mateix de l'aigua del riu, 
s'ha enfilat pont amunt, 
ha travessat, xisclant, la plaça 
i s'ha perdut pels carrers en silenci. 

I la mestressa que torna de comprar 
ho ha dit als vailets de l'escola, 
i aquests, a les dones que renten al safareig públic, 
i elles ho han cridat 
a l'home que empeny un carretó pel carrer, 
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades 
i n'ha fet una cançó 
al ritme feixuc de la roda. 

Heus ací el que diu: 
La primavera ha arribat al poble. 

                                               Miquel Martí i Pol

Aquet poema de Miquel Martí i Pol m'agrada molt, ja que la primavera és una de les estacions de l'any que més m'agraden. M'agrada perquè em recorda quan tenía 7 anys i encara vivía en un poblet del Montseny. Allà sempre deien que arribava la primavera quan les orenetes començaven a a sobrevolar els boscos. També aquest poema em recorda als camps i als rius que hi havien per allà, i que els nens ens encantava anar a explorar-los.

 

SOLSTICI:

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants ni per dreceres

grandiloqüents, sinó pel discretíssim

camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,

i amb torpituds, anhels i desfallences,

humanament, entre brogit i engoixes,

pel gorg dels anys que ens correspon viure. 

En solitud, però no solitaris,

reconduïm la vida amb certesa

que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes

l'aigua de llum que brogi de les pedres,

d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

                                              Miquel Marti i Pol  

M'agrada aquest poema perquè crec que m'aconsella que tinc que viure la vida, que si me equivocat, encara sóc jove i puc canviar el meu futur, que sóc la propietaria del meu destí i puc complir els meus somnis. També entenc que, per mol malament que vagin les coses, tú pots reconduïr la teva vida, fer el que bulguis, i per aixó m'agrada, perquè jo sóc l'única que puc canviar la meva vida, i no els demés. Que no me de deixar emportar pels altres, sinó que he de viure jo, com jo vull, a la meva manera... ¡ És la meva vida !