Recital de poesia al Palau de la Música de Barcelona '08

 

 

Ahir, dia 21 de maig, vam anar al Recital de Poesia de Barcelona, al magnífic Palau de la Música. Només arribar, l’Aleix, la Cristina, la Maria, les Martes, la Begoña, la Gisela,  el Ferran i jo, vam anar a sopar al Fres.Co, una mica d’amanida de pasta de primer, i pizza i espaguetis de segon, i de postres, fruita i gelats. Casi era l’hora que el David ens havia dit que teníem que estar davant del Palau, a tres quarts de nou. Vam córrer una mica, però vam arribar a temps. Al entrar, teníem que passar per una tauleta, on ens varem donar un llibret amb una mica de biografia i poemes dels poetes d’aquella nit, i una llumeta molt mona portàtil. Vam seure i va començar el recital. Van començar molt bé les presentacions del poeta, amb molta musicalitat i una mica de teatre del pianista. Hi havia poetes estrangers, (d’Alemanya, d’Islàndia, França ...). Aquests poetes són els que menys em van agradar, ja que, al recitar en la seva llengua, s’hi volies entendre el poema havies de seguir-lo amb el llibret, i no podies gaudir molt bé, però no va estar malament, tret de dos, que per a mi, recitaven massa ràpid, sense pauses ni pautes. Els millors per a mi, sense dubte, van ser Amat Baró i Joan Vergés.

 

El poema que més em va agradar va ser aquest:

 

Si et dic el primer vers,

Endevinaràs el segon?

Si et dic el segon,

Endevinaràs el tercer?

I si et dic el poema sencer,

Endevinaràs que t’estimo?

 

                                   Endevinalla. Joan Vergés.

 

Festival Internacional de Poesia de Barcelona
	Onze poetes i un músic passaran per l’escena. Són dotze artistes. I diu la Revelació de Sant Joan (12, 1): «Hi va haver una aparició meravellosa en el cel; una dona vestida de sol, amb la lluna als seus peus, i damunt del seu cap, una corona de dotze estrelles». La Unió Europea va manllevar la imatge per a la seva bandera blava amb una corona de dotze estrelles. Pensaven en l’Europa cristiana de Novalis? I les noves formes de laïcitat on l’ull s’hi perd? Abans (i després) de la religió (i de la política), la poesia. Candidesa i potència. Poètica de la quotidianitat. El grotesc i el tragicòmic. L’homoerotisme. La cruesa. La lucidesa. La mestria artitzada. L’insòlit. Formes de nihilisme. L’essència. L’energia verbal. La ironia. La saviesa. L’humor. El drama. El lirisme. La provocació. L’excel·lència. Un mapa d’Europa divers —limitat—, i en molts tons: cultures hegemòniques, amb passat imperial fins i tot, i cultures perifèriques, sovint ignotes o directament ignorades, si no perseguides, amb mostres de punts allunyats en la geografia del continent. Els poetes han de ser els vells pelegrins de la Nova Europa. La seva lliure circulació, més enllà de l’«espai Schengen», ha de desvetllar el talent poètic i la força de la imaginació. El conreu i la defensa de la paraula poètica autòctona és el gresol de l’harmonia supranacional dels pobles. Amat Baró, Lleida Mª Josep Escrivà, València Vicente Gallego, Valencia Tatjana Gromaca, Croàcia Durs Grünbein, Alemanya Brane Mozetic, Eslovènia Bernard Noël, França Don Paterson, Escòcia Juri Talvet,Estonia Sigurbjorg Thrastadóttir, Islàndia Joan Vergés, Barcelona Direcció: Víctor Obiols Música: Toti Soler Il·luminació: Javier Valderrama Amb la col·laboració de: Institut Francès.